dimarts, 23 d’octubre de 2018


A la taula i al llit, al primer crit!
Tinc set! ... Pixa la taula i beu a galet!
Val més la salsa que els cargols!
No hi ha alegria amb la panxa buida.
A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat.
Qui no menja merda no està gras.
Val més un glop de negre, que tot el que baixa pel Segre!
Els plats se semblen a les olles.
On no hi ha sang, no s'hi fan botifarres!
Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny gaire complit.

Brou de gallina, la millor medecina
Un bon plat calent fa miracles.
N’hi ha moltes versions d’aquesta dita.
Brou de gallina els morts ressuscita Brou de partera, gallina sencera

...

Bon vi fa bona sang.
Alls piquen i cebes couen.
L’aigua fa la vista clara.
Vi batejat, el beure’s és penat.
Qui bada boca es queda sense coca.
Un bon dinar fa de bon esperar.
Bona teca i bona cara, a ningú no desagrada.
Menjant, menjant ve la gana.
Si vols agafar gama, menja magrana.
Menjar molt i pair bé, no
Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar llençar.

Si beus per oblidar, paga abans de començar.
atenció al tema:
Dita molt útil per a retolar, en lloc visible, els bars, tasques,  tavernes i altres establiments del ram.

El que no mata engreixa.
Més val cap de sardina que cua de peix.
El vi fa sang i el pa fa carn.
De les sobres se'n fan obres.
Un bon català té fred després de menjar.
Pa amb pa, menjar de beneits.
Deu dóna faves a qui no te queixals.

Com més brut el cuiner, més gras l'amo.
No vols caldo? tres tasses!
L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa
Amb vi ranci i pa calent fa de bon passar l'hivern

Visca el pa, visca el vi i visca la mare que ens va parir
Cançoneta de taverna:
La cantem quan el vi i els seus efectes arriben al punt àlgid. En els més moments més insospitats de la vida sempre es pot tenir un record per la mare!

Si es tira aigua al vi, es fa una cosa dolenta amb dues de bones.
Física popular:
Efectivament queda clar que l'ordre dels factors no altera el producte. L'aigua és bona, el vi també, però junts són un desastre!

Rialles per carnaval, ploralles per Tots Sants.
Fa referència als nou mesos aproximats que separen la disbauxa del carnaval dels possibles resultats (cal ser més explícit?) per Tots Sants.

No es pot buscar tres pèls al gat.
Atenció al tema:
Fixeu-vos que es diu "pèls" i no "peus". La raó és que mai es pot trobar un gat mascle amb tres colors de pèl. Això és ben cert. Per tant la versió més difosa i popular dels tres peus al gat, podria ser una evolució equivocada de la dita original.

A Santa Coloma de Farners, quatre borratxos i rés més...
Però els de Santa Coloma afegixen: Però els borratxos són els forasters. 

La ceba crua fa aixecar la cua.
Afrodisíac popular: Aquesta dita catalana no és del tot catalana, ja que s'atribueix a Confuci. En tot cas sembla que fou molt acceptada i popular en la nostra terra (potser degut al preu assequible del producte).

Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits;
Raïms de setembre, te'n llepes els dits.
Sembla que són més bons el raïms més madurats del setembre que no els prematurs de juliol. En tot cas la dita es pot aplicar a tot allò que demani una mica de paciència.

Taverna que té bon vi, està plena vespre i matí.
Atenció al tema:
Caldrà saber si es tracta de clients o de mosquits. Algunes dites, a vegades, tenen més d'una interpretació i  poden ser, fins i tot, contradictòries.

El bon vi i l’home valent no solen durar molt temps.
N’hi ha que són tan valents com les ampolles que s’han begut...
però quan s’acaba el 
xarel·lo, tururut.

La carn d’avui, el pa d’ahir i el vi com més anys pugui tenir.
Octubre finit, la fruita ha podrit.
Per l’octubre la magrana madura.
Quan l’octubre és arribar, treu les nanses del mar.
Si a l’octubre plou, al rovelló mou.
Per nadal capons, neules i torrons.
Ponent, l’aigua freda i el vi calent.
La tomata, com la dona, tot l’any és bona.
No pots tenir la dona borratxa i el vi a la bota.
Qui te mare menja coca, qui no en té es fa fotre.

Qui té duros fuma puros, qui no en té, fuma paper.

si vols estar gras, fes-te de l’ajuntament
Atenció al tema:
Això ho diuen els que no són de l’ajuntament, és clar.

Qui roba un ou, roba un bou

Això que ens recorda una cançó anglesa de rock&roll, però no ho és, vol dir, en català, que aquell que és capaç de robar un objecte petit també és capaç de fer-la molt més grossa.

Qui amb oli tracta, els dits se’n unta.
Caga el rei, caga el papa i de cagar ningú se’n escapa.
Si la gent no sopés, els metges no dinarien.
Qui de jove menja sardines, de vell, caga les espines.
Quan un pobre menja lluç, és que un dels dos està fotut.
Qui no guarda quan té, no menja quan vol.
Dos cops “bo” és “bobo”.
Els catalans, de les pedres en treuen pans.
A sils, es menjen les botifarres i es deixen els fils.
La millor Botifarra, la d’ulldemolins, que quan la tenen fora la volen dins.

veges tu si la cansalada és de pollastre!
Dita del país valencià:
És una expresió usada per a destacar un fet extremadament sorprenent o inusual.

El menjar i el cardar no es pot aconsellar.
Cada cosa pel seu temps i les figues per l’agost.
L’arròs fa el ventre gros i la panxa llisa.
Menja bé, caga fort i riu-te de la mort.
No diguis mai, d’aquesta aigua no en beuré.
Ara que n’hi ha, mengem-ne!
Te conec herbeta, que et dius marduix!
Mal pet et rebregui la beta dels calçotets!
Mai no es pot tenir tot en aquest món; s’ha d’escollir entre el sac o les peres!

Fuig cor, que l’ànima es crema!
Expresió que ens transporta a un ambient infernal, però que, senzillament, es diu quan es menja un plat massa calent.

el mosquit va dir a la granota: Val més morir en el vi que caure en l’aiguota.
Un “catxondo” aquest mosquit.

Més val faves a casa teva, que pollastres a casa d'altri.
Ve a ser la versió catalana de la coneguda dita castellana: 
“mas vale pájaro en mano que ciento volando”.

A ta casa no tens sardina i a la del altres demanes gallina
Es diu dels que abusen de l’hospitalitat o generositat dels amics.

Totes les criatures moren de menjar poc i els vells de menjar massa.
Visca!!! de la beguda no en diu rés!

Qui té gana, somnia pa.
Les nous i les figues, bones amigues.
Maldecaps amb pa són bons de passar.
Menjar i beure, fotre i no creure.
On no hi ha sang, no s’hi fan botifarres.
Qui menja bo, caga pudent.
En el pot petit hi ha la bona confitura.
Pel desembre. gelades i sopes escaldades.
El mal de cap, el menjar el bat.
Menja bé, caga fort i riu-te de la mort.

Menjant, menjant ve la gana!

Déu ens doni gent de bé i gallina a l'olla
Sembla que el que realment importa a la vida, és el tema de la gallina...
Escudella sense gallina, per la meva veïna

De la fam i de la guerra, allunya la nostra terra.
Alguns bancs ja ho han fet. a veure si tenim sort i la guerra i la fam segueixen l’exemple.

Mula que no veu civada, la sella la té matada.
No és per tú, sinó pel pa, que remena la cua el ca.
Arròs covat, dóna’l al gat.
Gos fart no caça. pa comptat, no se’l menja el gat. animal que vola, a la cassola.
Cada pitxell fa olor del vi que ha estat en ell.
El peix per qui se’l mereix i l’espina pel gat.
Amb pa i vi, es fa bon camí.
De casar filles i vendre vi, mai te n’hauràs de penedir.

Serà més car el farçit que l’indiot.

Si no vols estar gras com un coba, esmorzar de  príncep, dinar de rei i sopar de pobre.
Hi ha l’opció de fer els tres àpats de pobre... però, si us ho podeu estalviar, millor.