Beure aigua freda estant suat, pulmonia o refredat.
Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll.
Els créixens t'han de curar,si és que no pots orinar.
El carregament de pit, la borratja treu tot seguit.
A mal de cor, oli de saüc.
A mal de ronyons, faixa't la cama.
A mala picadura, saliva dejuna.
A nafra enverinada, herba revinada.
Per la picada d'escorpí, fum de branques de pi.
Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol.
L'hisop ho cura tot.
All i vi, remei del roí.
Fonoll i ruda fan la vista aguda.
El Cerfull és bo pels ulls.
De la virtut del romaní, mil coses se'n poden dir.
Pel mal de ronyons, suc de moixernons.
La camamilla pel mal de ventre.
Tens mal de queixal, rosega arrels de panical.
Pel refredat, vapors d'eucaliptus.
Pels nervis i cansament, sàlvia.
Pel mal de ventre, aigua de poriol.
Per calmar els nervis, valeriana.
Qui té sàlvia al seu hort, un gran remei té ben a prop.
Si vols que l'amor et prenga, dona-li un brot d'orenga.
L’aigua de farigola tot ho consola.
L’orenga tots els mals trenca.
L’esperit de romaní, el dolor fa fugir.
Si et fa mal el païdor, el fonoll és el millor.
Per la gola: farigola.
Ruda, orenga, hisop, donzell, tot això és bo per remei.
Prendràs una porció de marduix i una altra de cansalada I oli;
(Mal d’orella: Receptari dels caputxins de Barcelona)
CONSELLS
Aigua calenta, salut pel ventre.
Aigua corrent, la merda no sent.
Aigua d'ordi i de gram
rebaixa la sang.
Aigua de font, la millor del món.
Allò que no et mengis, mai no et farà mal.
Aigua deturada no sigui tastada.
Aigua gelada, mala ventrellada.
Aigua parada, bullida i colada.
Aire, sol, all i llimona, poca feina al metge dóna.
Amb malves i un pou apotecari fou.
Amb sopes, all i vi fort
no et faci por la mort.
Any de prunes, any de febres.
Cansa't de peus i tanca't de boca i et curaràs la gota.
A l'hora de suar,
d'aigua freda no en beuràs.
De tota dolença, és remei la paciència.
Amb dues lliures de raïm bona purga tenim.
SAVIESA POPULAR
Qui matina fa farina.
Darrera de cargols, de peres i de peix, aigua no beguis.
Qui fa un cove fa un cistell.
El descansar després de dinar, és salut que es pot donar.
Al matí una ceba, al migdia una poma, al vespre un all i envia el metge al carall.
Qui menja alls i beu vi, no hi pot l'escurçó ni el seu verí.
Una casa sense foc és una cadira sense cul.
Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo.
Qui dóna consell que doni remei.
De bolets que no coneguis, no en masteguis.
Per tenir salut: esmorzar bé, dinar poc
i sopar menys.
Salut sense diners és mitja malaltia.
Cul petador no necessita doctor.
A mal de cagar no hi valen serves.
Al mal de cap, omple bé el pap.
Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal.
Abans d’anar a dormir, fes un bon pipí.
Qui té
salut i llibertat, és ric i no ho sap.
A on va el mal? a on més n'hi ha.
Al constipat, got de vi i cap tapat.
El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa.
Arbre vell i trasplantat,
primer mort que arrelat.
A beure i a menjar mesura has de posar.
Menta olorada, noia casada.
Beure bon vi és d'enteniment, el que no és bo és beure'l dolent.
Per Sant Silvestre, totes les bruixes van de festa.
A qui no té dents dóna-li sopes
Aficionat als licors, vida curta i molts dolors
BONA O MALA SORT
Somiar pollets porta diners.
Si trenques un mirall porta mala sort.
Si veus una serp és que algú et vol mal.
Si et cau oli a la porta vol dir desgràcia.
Si vesses oli a la porta és senyal de bona sort.
No llencis mai sal, porta mala sort.
Una ferradura de set forats porta bona sort.
Val més ser sardina que cua de rap.
Any senars, dolents pels parts.
Anys de raves, any de salut.
Qui té casa seu, qui té vinya beu.
Si vesses vi, treuràs la rifa.
El porró damunt la taula apunta al qui primer s'ha de morir.