L'home és foc i la dona estopa, aleshores ve el diable... i bufa.
Potser Déu va fer el vi però, la borratxera, el diable.
Quan em vegis resar, és que estic pensant com et puc enganyar! (el diable)
Si amb el diable vols dinar, porta cullera llarga que et caldrà.
Menja, menja, menja a compliment, que el diable ja farà el testament.
A qui Déu no dóna fills, el diable dóna nebots.
Als infants els protegeix el dimoni, perquè se'ls vol endur de grans.
Amb els diners a les mans, els dimonis es fan sants.
A la casa on no hi ha pa, ni el dimoni no hi pot estar.
Allí on hi ha pèl hi ha alegria i el diable a sota.
Allioli, menjar del dimoni.
Allò que és mal guanyat, el diable s'ho emporta.
El disset és sant Antoni i el vint és sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni.
Cada matrimoni té el seu dimoni.
A qui busca el dels altres, el diable li pren el seu.
Béns de molts, guanys del diable.
Bròquil sense oli no val ni un dimoni.
Cassament de dos joves, casament de Déu,
casament d’un jove i un vell, casament del dimoni;
casament de dos vells, casament de merda.
Al rei se’l serveix dret, a Déu agenollat i al diable ajassat.
Com un dimoni escuat, corre el que li prens el plat; mes no troba res a dir si et veu prendre el del veí.
Alguna vegada té de trencar el diable les sabates.
A qui en sa casa és un dimoni, quan se’n va, pareix un sant.
A les dotze de la nit, corre el diable per sota el llit.
El diable s’amaga sota el pèl.
El diable sap donar bon dinar i mal sopar.
El diable si és tan astut no és pas perquè és diable, sinó perquè és molt vell.
El que fa de fals testimoni, fa ofici de dimoni.
El que encen un ciri al diable i un altre a Sant Miquel, es queda a pèl.
A qui no li agradi l’amor, les cartes, ni el vi, el diable el tempta per un altre camí.
El qui no beu, ni fuma, ni fot, el dimoni se li emporta tot.
El metge té tres coses: d’àngel quan se l’ha de menester;
d’home quan se’l va a cercar i de dimoni a l’hora de cobrar.
Els amanits sense oli són menjar del dimoni.
De vianda cara, el diable en caga.
Ets més llarg que un diable apallissat.
Quan el diable estén la capa, per un costat tapa i per l’altra destapa.
Els hereus i els ases, ni els dimonis els treuen de les cases.
Els ossos per a Déu, la carn per al diable.
El segon matrimoni, el fa el dimoni, el tercer, Llucifer.
Els tres esglais són: llamps, trons i diables.
El sabater a cantar, el sastre a xafardejar i el barber a xerrar.
El diable els ho degué ensenyar.
Fas com el mosso del diable: més que no li manen.
Com més a prop de missa, més a prop del diable.
Convé estar bé amb tothom, ni que sigui el mateix dimoni.
El ben guanyat, el diable s’ho emporta, el mal guanyat a l’amo i tot.
El diable era vell quan era jove.
Convits, balls i dimonis destrueixen molts matrimonis.
De la cintura cap a dalt, tots sants; de la cintura cap a vall, tots dimonis.
De les lleis de l’honor, el diable n’és l’autor.
De tant que volia el diable el seu fill, li va treure un ull.
Dels pecats de la ignorància, el diable en té la ganància.
El diable es va empescar el diner per omplir l’infern d’ànimes.
Déu va treure al diable el poder, però no el saber.
Qui compra al diable no pot vendre sants.
Diner que se n’ha anat i no ha tornat, el diable se l’ha emportat.
Digues tu un mal una vegada i el diable ho repetirà una milenada.
Diners que el dimoni porta, el dimoni se’ls emporta.
Déu ens guard de testimoni, que, tan falsos com verdaders, tots són dimonis.
Diuen al dimoni: “El poble no té pa” i ell respon: “Que mengin pastissos”.
Donar al qui té més és fer caritat al diable.
Déu va fer el bes i el dimoni el demés.
