dimecres, 28 d’octubre del 2015

2015 / EL VI I LA VINYA

Uns liders polítics caracteritzats com l'Asterix i l'Obelix presideixen la nostra portada d'enguany. Són, evidentment, l'ARTURIXl'ORIOLIX, dos dels principals líders polítics que estan cridats a conduïr tot el procés polític de Catalunya cap a la seva independència. No sé, a hores d'ara, si podrem celebrar avenços nacionals l'any 2015, però per nosaltres que no quedi: Hem triat les dites que parlin d'EL VI I LA VINYA... i si cal CAVA, l'anirem a buscar.

La nostra selecció d'enguany: EL VI I LA VINYA:

Casa que no hi a pa, fa plorar i la que no hi ha vi, fa morir.
Del bon vi, tothom n'és bevedor.
Després de beure vi bó, tothom vol tenir raó.
Dona bonica i vi bo, no duren gaire.
Dona que estima al seu marit, darrera la sopa un traguet de vi.
El bon vi i l'home valent, no solen durar gaire temps.
El mosquit va dir a la granota: Més val morir en el vi que viure en l'aigota.
El pa tou i el vi nou, el ventre espallen.
El peix ha de nedar tres vegades: En aigua, en vi i en oli.
El peix, l'arrós i el pebrot, volen vi fort.
El que beu massa vi, ni guarda secret, ni compleix el que ha dit.
El vell que veu bon vi, triga a morir.
El vi aigualit fa mal profit.
El vi a glops i l'aigua a raig.
El vi clar fa senyor, el negre fa borratxó.
El vi crida a la cançó.
El vi de Nadal ni emborratxa ni fa mal.
El vi, des que el van trepitjar, fuig dels peus i puja al cap.
El vi és bon mosso, però mal amo.
El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors.
El vi és la llet dels pobres.
El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi.

Diu la vinya:" Tant me fa una pluja, com dues,
com tres, però sense la de maig no faré rés".

El vi fort fa anar de tort.
Els moliners, quan tenen aigua, beuen vi.
En aquest món mesquí, quan tenim pa no tenim vi.
És com el vi: Que entra molt bé i després esgarrapa.
 El bon vi fa sang i l'aigua fa fang.
Home de vi, ni de vespre ni de matí.
Juny assolellat i ben tronat, any de bon vi i de bon blat.
L'aigua fa suar i el vi fa cantar.
L'aigua pels bous i el vi pels reis.
L'ou d'avui, el pa d'ahir i el vi d'un any, no et faran cap dany.
La dona borratxa i el vi al celler, no pot ser.
La veritat i el vi, no s'han d'aigualir.
L'oliva amargant vol vi al darrera i vi al davant.
Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment.
Llenya, vi i amic, com més vell més preferit.
Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi.
Menja carn i beu vi vell i et lluirà la pell.
Nas rogent, de vi o de fred.
Ni tot el pa en coques ni tot el vi en botes.
Ni vi calent ni brou fred.
Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre.
No troba ni vi agre ni dona lletja.
Parra que brota a l'abril, poc vi al barril.
Pel que pugui ésser, guarda el vi al celler.
Bota dolenta mai fa bon vi.

Sense bota de vi no emprenguis el camí,
i quan l'emprenguis, no la duguis sense vi.

Qui té el celler descuidat, té una part de vi llençat.
Aiguardent i vi, borratxo fi.
Al bon caldo, el vi li obre el cami.
Al bon tastador, que el vi no li passi del galló.
Al bon vi no li cal pregó.
Al company botifarra, al padrí un porró de vi.
Al matí, tot vi; a la tarda, res d'aigua, i al vespre, vi sempre.
Alls i pebre, vi volen veure.
Alls i vi, remei de roí.
Bon tap fa bon vi.
El bon bebedor de vi té poc mirat en vestir.
El bon vi, dos gustos pot donar: un al nas i l'altre al paladar.
Sa mare no vol que vegui vi, i ell en fa sopes.
Si es tira aigua al vi, es fa una cosa dolenta amb dues de bones.
Quan hi ha poc vi, beu primer.
Bon pa i bon vi, escurcen el camí.
Amb alls i vi fort, no em fa por la mort.
Amb qui beu massa vi, negocia de matí.
Amb les mongetes porc, i amb el porc vi fort.
Amb porró carlí és més bo el vi, amb porró liberal, fa més be que mal.
Amb vi ranci i pa calent, fa de bon passar l'hivern.
Amistats que amb el vi es fan, en dormir la mona, es desfan.
Amor i vi, enganyen el més savi.
Beu fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu.
Beu vi amb bota i amb tassa, però mai no beguis massa.
Beure bon vi és enteniment, el que no és bo és beure'l dolent.
Beus més vi que una mula aigua!.
Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou.
Bon vi i bona escudella i, que treballi qui ve al darrere.
Ferida dolenta la que, el vi, no renta.
Bon vi, paraula llarga.
El que l'aigua gela, el vi ho desgela.
Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada.
Cada pitxell fa olor del vi que ha estat en ell.
Carbassa sense vi, digueu-li fusta!.
Consell de caputxí: No mengis sense vi.

Darrera cada mossegada, una tirada fóra massa vinada,
però darrera de cada tres, bo beure vi és.

Com més vi al celler, més bruixes pel carrer.
Com més vi, més doctes.
De casar filles i vendre vi, mai te'n hauràs de penedir.
De vegades tant dolent és el vi com les mares.

Deia el vi a la panxa: "Sóc valent i trincant";
i el pa li responia: "Si jo vaig davant!".

Dona que li agrada el vi, tant és per tu com per mi.
Dones i vi, més que goig donen que sentir.
El barber de Llevorsí, fa la barba i paga el vi.
Si les beceroles fossin de vi, tot el món sabria llegir.


I de nou ho hem aconseguit. Una nova temàtica, un munt de dites i una nova edició ( l'onzena ja ) del nostre calendari de dites. I com diu una de les dites: "Bon pa i bon vi, escurcen el camí"...fem via cap a la nova república catalana.




2014 / EXPRESIONS BEN DITES


2014 / EXPRESIONS BEN DITES que cal conèixer i conservar. Venim de l'any de la gran VIA CATALANA. Una demostració masiva de suport a la independència del nostre pais. Una mostra de civisme i solidaritat. La nostra portada se'n fa ressó i en fem una petita il·lustració. Hem triat, per aquest any preparatori del nou esdevenir polític, un seguit d'expresions catalanes que cal conèixer i conservar i la millor manera de fer-ho és utilitzar-les.

La nostra selecció de: EXPRESIONS BEN DITES QUE CAL CONÈIXER I CONSERVAR

Com molt bé deia Pompeu Fabra:
"Molts refranys, expressions i dites populars que diem en català,
a vegades es van substituïnt per les seves equivalents en castellà.
No oblidem com s’han de dir en català."

A tort i a dret / A diestra y siniestra
Això són figues d’un altre paner / Esto es harina de otro costal
Anar a les palpentes / Ir a ciegas
Anar de mal borràs / Ir de mal en peor   
Anar a preu fet / Trabajar a destajo
T’has begut l’enteniment? / ¿Te has vuelto loco?
Buscar les pessigolles a algú / Provocar a alguien
Cadascú per on l'enfila / Cada loco con su tema
Cal fer el cor fort / A mal tiempo buena cara
Calb com un pom d’escala / Calvo como una bola de billar
Callant no s'arriba enlloc / Quien no llora no mama
Com més serem més riurem / Éramos pocos y parió la burra
I un be negre amb potes rosses! / ¡Ni hablar del peluquín!
Si el pare és músic, el fill és ballador / De tal palo tal astilla
Campi qui pugui! / Sálvese quien pueda!
Ficar-hi cullarada / Meter baza en el asunto
Anar de vint-i-un botons / Vestir muy elegante
Ens ho hem passat d'allò més bé / A las mil maravillas
D'allò que els ulls no veuen, el cor no en dol / Ojos que no ven, corazón que no siente
D'on no n'hi ha no en pot rajar / No pidas peras al olmo
Davant per davant / Enfrente
De més verdes en maduren / Torres más altas han caído
De mira'm i no em toquis / Extremadamente delicado
Cames ajudeu-me / Pies, ¿para qué os quiero?
Acabar com el rosari de l'aurora / Acabar mal o con malos modos
Qui no té tall rosega els ossos / A falta de pan buenas son tortas
No es pot matar tot el que és gras / Agua que no has de beber déjala correr
Arribar a tres quarts de quinze / Llegar a las quinientas
Val més un té que dos et daré / Más vale pájaro en mano que ciento volando
D'amagatotis / A hurtadillas
Cul-de-sac / Calle sin salida
D’afegitó / Por añadidura
Cap geperut es veu la gepa / No ver tus propios defectos
De Pasqua a Sant Joan / De vez en cuando
De trascantó  / De improvisto
De viu en viu / En vivo
El sabater és qui va més mal calçat / En casa del herrero cuchillo de palo
És clar com el sol del migdia! / ¡Está claro como el agua!

És pastat al seu pare / 

Es idéntico a su padre
És tard i vol ploure! / Se está haciendo tarde
Esperar amb candeletes / 
Esperar con ilusión
Estàs sec com un clau  / Estar mas chupado que la pipa
de un indio
Conte contat, ja s'ha acabat / 
Colorín colorado este cuento se ha acabado
Morta la cuca, mort el berí  / 
Muerto el perro se acabó la rábia
Tal faràs, tal trobaras  / 
Quien mal anda, mal acaba
És la llufa! / ¡Es el colmo!
Arribar i moldre / 
Llegar y besar el santo
Entre poc i massa / Ni tanto ni tan calvo 
Entre naps i cols / Entre pitos y flautas
És una gata maula / 
Las mata callando
Ser el rovell de l’ou / Ser el centro
Estar peix / Quedar en blanco
Estic fins al capdamunt! / ¡Estoy hasta la coronilla!
Estar a l’aguait / Estar al loro
Explicar coses amb tots els ets i els uts / Explicar algo con todo detalle
Fa més qui vol que qui pot / Querer es poder
Fer un vestit de blavet a algú / Dejar a alguien lleno de moratones
Fer almoina / Dar limosna
Fer pasar bou per bèstia grossa / Engañar o estafar a alguien
Fer costat a algú / Apoyar a alguien 
Fer-ne un gra massa / 
Exagerar
Ésser un sac d’ossos / Estar hecho un esqueleto
A boca de canó / 
A quemarropa
Faltar-li un bull, a algú / Faltarle un tornillo a alguien
Qui matina fa farina / 
A quién madruga Diós le ayuda
Donar el condol / Dar el pésame
Fer-la petar / 
Charlar
Fer salat / Llegar tarde
La mare dels ous / 
La madre del cordero
Estàs com 
un llum de ganxo / Estás como  una regadera
Fugir d'estudi  / Salirse por la tangente
Ésser un gat vell / Ser un perro viejo
Guanyar-se les garrofes / Ganarse el pan


Hi ha roba estesa / 

Hay moros en la costa
Hi ha més dies que llangonisses / Todo se andará
I avall va, que fa baixada! / !Adelante!
I no en parlem més! / ¡Y punto!
I tota la pesca / Y el resto


Ja et conec herbeta, 

que et dius marduix! / ¡Te conozco, bacalao! 
Ja has begut oli! / ¡La has cagado!
Ja n'hi ha prou d'aquest color! / ¡Hasta aquí podríamos llegar!
Haver inventat la sopa d'all / Haber inventado la pólvora
Haver-hi roba estesa / 
Haber moros en la costa
Moltes bufes i pocs trons / Mucho ruido y pocas nueces
Ja t'ho faràs! / ¡Allá tú!
Justa la fusta!  / 
¡Ahí le has dado!
Fugir d'estudi 
 / Escurrir el bulto
Això és bufar i fer 

ampolles / Esto es coser 

y cantar
No aguantar-se els pets / Estar decrepito, acabado, viejo…
No aixecar  un pam de terra / Ser bajito
Això ja passa de taca d'oli! / Esto pasa de castaño oscuro 
Ésser un cap de pardals / 
Ser un insensato
Omplir-se les butxaques / Ganar dinero a espuertas 
No aclucar l'ull / No pegar ojo 
Estic lligat de peus i mans / 
Me resulta imposible
Jugar a cuit i amagar / 
Jugar al escondite
Sortir amb un ciri trencat / 
Salirse por peteneras
De prometre a complir hi ha molt a dir / 
Del dicho al hecho hay un gran trecho
Tal faràs, tal trobaràs / 
Donde las dan las toman
Anar de mal borràs 
/ Ir de capa caída
Fer un pa com unes hòsties / 
Ir a por lana y volver trasquilado
Llepar-se'n els dits / Relamerse de gusto
No badar boca / Estar callado
No mirar prim / 
Sin manias
Lligar caps / Entender algo oculto, dificil...
Muntar un ciri / 
Montar un pollo 
Néixer amb la flor al cul / 
Nacer con estrella



I així fem un recull d'expresions BEN DITES en català que, a voltes, acostumem a traduïr directament del castellà fent-ne una versió gens nostrada. Ja sabeu: Des d'avui ja no muntarem mai més POLLASTRES. Muntarem un ciri! Esperem que us hagi agradat la nostra selecció.







dilluns, 26 d’octubre del 2015

2013 / LLIBERTAT I CATALUNYA


2013 /  LLIBERTAT i CATALUNYA. Hem viscut l'any 2012, any de la gran manisfestació de l'11 de setembre a Barcelona. Tota la política catalana pivota al voltant d'aquest desig de llibertat nacional i d'aquesta necessitat per poder autodeterminar-nos com a poble. El calendari de dites ens parla, doncs, de frases històriques i dites populars que es refereixen al nostre país i la seva llibertat.

Selecció de frases i dites de:  LLIBERTAT i CATALUNYA

Solament en la independencia pot Catalunya refer-se,
restaurar-se, renéixer, tornar a ser el que fou i pot ser

J. Narcís Roca i Farreras

Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Joan Fuster

El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.
Francesc Pujols

La Pàtria és la Terra i el Poble, i tot allò que el poble pot fer damunt
d’aquesta terra, tant la llengua, com l’economia, com la història,
com totes les manifestacions de la terra i de l’esperit catalans
són matèria de patriotisme.

Pompeu Fabra



Hi ha ha moltes causes justes
arreu del món per defensar,
però Catalunya
només ens té a nosaltres.
Lluis Companys






Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya
una política justa, honesta i regenerada.

Antoni Gaudí

Una nació és el desig de molts de portar a terme  grans projectes tots junts.
Marcel Rioux

Si la independència ha perdut la seva raó de ser, perquè França
vol continuar essent França i Espanya vol continuar essent Espanya?

Maria Antònia Oliver

No pot preservar-se indefinidament una nació cultural si no
esdevé una nació política.

Joan Francesc Mira

Hi ha gent a qui no agrada que es parle,
s’escriga o es pense en català.
És la mateixagent a qui no els agrada
que es parle, s’escriga o es pense.
Ovidi Montllor







El pensament espanyol és mort. No vull dir que no hi hagi espanyols
que pensin, sinó que el centre intel·lectual d'Espanya ja no té
cap significació ni eficàcia actual dintre del moviment general
d'Idees del món civilitzat.

Joan Maragall



Cap ciutadà no és lliure si el
seu poble no n’és.
Josep Pallach









Catalunya és una de les últimes colònies
que  li queden a Espanya.
Joan Brossa

El veritable universalista no és el qui vol fer de la
humanitat un sol poble,sinó el qui exigeix
respecte per tots els pobles de la humanitat.
Victor Alexandre

Amb tres menes de gents no vulguis plets: amb qui treu el cap
per la finestra,amb qui es vesteix pel cap i amb qui mai parla
per boca propia.

Els catalans i els valencians som dos pobles separats per  la mateixa llengua.
Qui gasta molt en barretinessempre va amb esclops.
Barretina endavant i peu endarrera.
Voler molta barretina (Requerir molt de seny)
No se sap si és gros lo nap fins que ha tret lo cap.
Posa-t'ho al cap, i sortiràs amb la teva.
La pàtria del savi és el món.
La millor botifarra, la d'Ulldemolins,que quan la tenen fora la volen dins
Una bona botifarra fa obrir la gana.
Als jóvens i pollins poca llibertat i bons bocins.
Voler ésser senyor dels propis destins.
Parlar a bragueta solta (Parlar amb tota llibertat).
Que visca la llibertat, crida aquell que a casa té un ocell engabiat.
Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap.
Més val botifarró ple que botifarrada buida.
Ell es pasta el pa i ell se'l cou.
No es pot matar tot el que és gras.   
Forasters vindran, que de casa ens treuran.
Ser el país de l'olla (On cadascú fa el que vol).
La veritat existeix. Només s'inventa la mentida.
Qui menja les cols del rei al cap de cent anys les paga.
Barretina de costat, fa d’enamorat
No hi ha enigmes. Si un problema pot plantejar-se, també pot resoldre's.
Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'Any.
La millor manera de predir el futur és inventant-lo.
Tots els caps tenen cabells, però no tots tenen cervell.
Més val ser ruc que banyut.
Si la tauromàquia és cultura, el canibalisme és gastronomía.
Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes.
A terres estranyes, les vaques cornegen els bous.
Allà on ets, fas sa festa.
Disfruta avuí, és més tard del que creus.
No sabia que era impossible i ho va fer.
Tant se val barretina vermella, com vermella barretina.
Barretina a la dreta, discreta; barretina a l'esquerra vol guerra
Si l'enveja es tornés tinya, a molts no els cabria la barretina.
Per a qui ha de pujar una costa val més ser al cap que al peu.
Com el bacallà, que té el cap a Escòcia.
Aquella és la pàtria, on un bé s'ho passa.
La pàtria del savi és el món.
Fil que no penja, botifarra que falta.
La vida és una contradicció: "separat" s'escriu tot junt, i "tot junt" s'escriu separat.
Mai t'arrepentisques d'allò que has fet, sinó del que mai t'has atrevit a fer.
Rodar més solt que el porquet de Sant Antoni.
Desgraciat del masover que cada dia ha de donar el bon dia a l'amo.
La saviesa és la clau de la llibertat.
Les coses simples haurien de ser simples, i les coses complexes haurien de ser posibles.
Més val esser pardal de bosc que de gàbia.
Quan criden "visca la llibertat!", tanca bé la porta, soldat.
Quan no hi ha gats, les gates ballen.
Qui diu el que vol, sent el que no vol.
Quan les quimeres se'ns pugen al cap; no maten, però atropellen.
Per Cap d'Any i cap de mes, deixaré la casa, que no em convé més.


Les frases històriques s'acompanyen d'una bonica il·lustració del personatge que les va dir. Perdoneu la manca d'humilitat quan dic "boniques", però hi ha alguns treballs dels que, un dibuixant, se'n sent especialment satisfet i aquest petits dibuixets de l'Ovidi Montllor, Pompeu Fabra, el president Companys...etc, em fan sentir especialment orgullós, m'agrada com van quedar. A la portada es reprodueix una versió trucada del quadre "LA LLIBERTAT GUIANT AL SEU POBLE" de Delacroix, on hi apareixen els diferents liders polítics del bloc partidari al dret a decidir.




divendres, 23 d’octubre del 2015

2012 / LA SALUT


2012 / LA SALUT / El darrer any fou un any de retallades en les prestacions socials, especialment en matèria de sanitat. La nostra portada es va destinar a aquest tema i les dites seleccionades foren relatives a LA SALUT. Hi ha moltíssimes dites relacionades amb la salut en el costumari del nostre país. Moltes, ja ho veureu, tenen una lògica i una sabiduria molt ben fonamentades, cosa que les fa absolutament vigents avui en dia.

La nostra selecció de dites de: LA SALUT ( o la manca d'ella)

A cinquanta anys, pocs banys .
A mal de mort, no hi valen metges.
Per tenir salut: esmorzar bé, dinar poc i sopar menys .
El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa.
Pel mal de la mort no hi ha metge savi.
Abriga't bé la pell, si vols arribar a vell.
Any de sequedats, any d'enfermetats.
Benvingut sigues mal, si véns tot sol.
Bo i sa i ha fet un pet com un aglà .
Bufeta plena aviat rebenta.
El peu del coix troba sots pertot arreu.
Salut sense diners és mitja malaltia.
Cadascú viu del que menja .
Cansa’t de peus i tanca’t de boca i et curaràs la gota.
Cap a on fa mal, se n'hi va la llengua.
Capellà, metge i sepultura no tenen hora segura.
Casa on entra l'aire, el metge no hi va gaire.
Com més ploraràs més poc orinaràs.
Consell sense remei, caga't en ell.
Creure en la medecina més que en l'oració de la veïna.
De bons sopars, n'estan plens els fossars.
De la virtut del romaní, mil coses se'n poden dir.
De mal de manies, metges no en curen.
El millor remei és el que cura.
El que és bo pel cos és dolent per la freixura.
De dos metges, el més vell .
A  la vellesa, bonys i berrugues.
Al constipat, got de vi i cap tapat.
El metge mai diu al malalt que no té cura el seu mal.
Després que fou mort Pasqual li portaren l'orinal.
De tota dolència és remei la paciència.
Del pobre, només se'n parla tres cops; quan neix, quan es casa i quan mort.
Dels pecats dels pares els fills en van geperuts.
Déu cura i el metge cobra .
El pa no té cames però fa caminar.
Qui la mort d'un altre espera,veu la seva la primera.
Dinar poc i sopar d'hora i et trauràs la mort de la vora .
Dormir fort, menjar calent i cagar pudent fa sana la gent.
El bon cirurgià, dolç de paraules i dur de mà.
El bon metge, molta xeringa i poca potinga.
El bon vi fa sang i l'aigua fang.
El cap fred i els peus calents i riu-te dels medicaments.
El dolor puja que puja i quan no pot pujar més recula.
El mal dels altres fa de bon passar.
El refredat entra pels peus i puja al cap.
El metge ruc tot ho cura amb el mateix suc.
Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat.
Per a la gola, farigola.
Del mal de la mort, metges no en curen.
A cop calent, el mal no es sent.
El que ve de gust no mata.
Les errades dels metges la terra les cobreix.
El temps tot ho cura, menys vellesa i locura.
Fins a la mort tot és vida.
L'home sempre mor del mal que més tem.
Malaltia llarga, parenta de la mort.
A més doctors, més dolors.
A grans mals, grans remeis.
A cap dona apura mal que als nou mesos es cura.
A bon i a dolent mal,
el millor metge és el malalt
A l'home sa; cullera de pa A l'home, metge li cal.
Al bou, manescal.
A l'hora de suar, l’aigua no has de tastar.
A nou mal, remei nou.
Al metge, confessor i lletrat, parlar-li clar i ben aviat.
Al qui vetlla, tot li desvetlla.
All i vi, remei dels pobres.
Bo és l'Hospital, però ditxós qui no l'ha de menester.
Amor i dolor no es dissimulen .
Amb poc menjar n'hi ha prou, que massa cou.
El que no menjaràs mal no et farà.

Els metges són com els orinals; se'ls busca de pressa
quan se'ls necessita i se'ls arracona quan no se'ls cal



Molta sabiduria en aquestes dites de salut, no trobeu? Com ja sabreu, hi ha moltes més dites de salut que podríem haver incorporat en el nostre calendari, però l'espai disponible ens limita a una quantitat de dites cada any (generalment entre 60 i 90 dites per temàtica) en funció de la quantitat de dibuixets que hi posem. Segons la temàtica trobem més o menys dites on poder triar. L'any de les dites d'ocells va costar més d'arribar a omplir el calendari que no pas aquest any de la salut, que anem més sobrats.
Quanta més abundor de dites hi ha d'una temàtica, millor qualitat, varietat i originalitat de dites podem oferir.

dijous, 22 d’octubre del 2015

2011 / ELS DINERS


2011 / ELS DINERS / L'edició del nostre Calendari de Dites de l'any 2011 va estar dedicada a les dites de DINERS. La imatge que presidia la portada era una caricatura d'en PEP GUARDIOLA. No per rés en concret, però fou l'any en que es va fer lo de la DUE DILIGENCE a can barça i vam aprofitar aquest tema "econòmic" per fer-ne una petita broma. A l'interior d'aquesta edició s'hi van poder veure diverses caricatures de personatges famosos ( Andreu Buenafuente, Montserrat Caballé, Ferran Adrià, Xavier sala i Martin, Ramon Carner, Pilar Rahola, el president Montilla...). Va ser una edició molt "il·lustrada".

La nostra selecció de dites de: DINERS

Al gust de qui paga vesteix en Tonet.
Si vols que et toque la loteria, treballa de nit i de dia.
Amb diners, torrons.
Costa més el gall que el farciment.
Costar un ronyo (i part de l'altre).
El qui aconsella no paga.
El qui se n'ix del regat, pega el bac.
Els diners no coneixen ningú.
Estirar més el braç que la màniga.
A comptes vells, fulles noves.
Fer-ne cinc cèntims (a algú d'alguna cosa).
A diners pagats, braços cansats.
Guanyar menys que un mestre d'escola.
De lo que no entengues, no en compris ni en vengues.
Lo que s'ha de vendre no cal empenyorar.
El diner fa veure l’orb, fa sentir el sord i fa trobar pare al bord.
Si et donen diners no els vulguis, perquè et costaran cars.
La peresa és la mare de la pobresa.
Mare i filla, tres pessetes.
Amic de plets, pocs diners; amic de metges, poca salut.
No saber amb qui es juga els diners.
Al pobre que no fa dany, no el deixes morir de fam.
Pagant, sant Pere canta.
Per l'estomac i per la bragueta, no estalviis una pesseta.
Al qui no té, el Rei li fa franc.
Qui no guarda quan té, no menja quan vol.
Qui paga tot el que deu fa cabal per a son hereu.
Qui tingui més diners que sopi dos cops.
Qui en té dues i se'n gasta tres, prompte es queda sense res.
Què em fa que el bou sols valgui un sou, si no tinc un sou per a comprar un bou.
A vegades, cent pessetes són més que mil duros.
Lo que uns llancen,  altres ho arrepleguen Estalvia, mesquí, i no saps per a qui.
Qui guarda quan té, gasta quan vol .
Qui te mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu.
El que de pobre es fa ric, no el tingues per amic
Qui no paga, sempre en deu.
Tan lladre és el que roba com el que s'ho mira.
On no n'hi ha, no en pot rajar.
De ric no te n'has d'enorgullir, ni de pobre avergonyir.
De diners i d'amistat, la meitat de la meitat.
Entre lladres no es perd res.
Goteta a goteta es fa riuet
Més val poc que no res
Pocs diners, poca música
Salut sense diners és mitja malaltia
Lo prometre fa pobre, lo donar fa ric
Qui primer ve, primer té
A la fira no vagis si no tens diners, que veuràs moltes coses i no et compraràs res
Bonica i amb diners, què vols més?
Del pobre, només se'n parla tres vegades a la vida: quan neix, quan es casa i quan mor
Qui més en té, més en vol.
Allà on hi ha diners, hi ha alegria, i allà on no n'hi ha, hi ha porqueria.
Vesteix al pobre i et faràs ric.
A bon mercat ixen diners i a bon lloguer, feiners.
Dorm més tranquil aquell que no té deutes, que aquell que té diners.
Pare comerciant, fill cavaller i net pordioser.
A cadascú el que sigui seu... i robar el que es pugui.
De donar ningú es fa ric.
Cagar per mig cul (Es diu de la gent que prefereixen el sofriment que no deixar diners).
El deute és com un mosquit, que no et deixa dormir.
A fira, qui res no porta, res no tira.
A gran senyor, doble honor.
Qui paga descansa i qui cobra, més.
Pare guardador, fill gastador.
Acabats los béns, acabats los parents.
De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanxó.
Si un dia tens molts diners, tothom te’n deixarà més.
Amb diners, carxofes i amb paper, milotxes.
Si un dia tens molts diners, tothom te’n deixarà més.
Qui no té diners no té amics.
Qui oli remena, els dits se n'unta.
Els diners guanyats fàcilment es desprenen fàcilment.
El que pren fiat, no tria.
Tant tens, tant vals.
Si vols perdre un amic, deixa-li diners.
 Els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria.
Més pot qui vol que qui pot.
Diners que el dimoni porta, el dimoni se'ls emporta.
El que no es paga amb diners, es paga amb  dinades.
Els diners són com la fruita, costen més de guardar que de guanyar.
Doneu-me diners, que consells no atipen.
Quan plou molt molt en mes d'agost, no gastis els diners en most.
Els costums i els diners fan els homes cavallers.
Amb la dona i el diner, cuidadós has de ser.
La viuda rica, per un ull plora i per l´altre repica.
Bossa sense diners, digues-li cuiro.
Al dret o a l'inrevés, a casa vinguin molts diners.
Armes i diners, volen bon maneig.
La pau fa el diner i el diner fa la guerra.
Els diners i els collons per a les ocasions.
Diners i bogeria, no es poden amagar.
Amors, penes i diners, no poden estar secrets.
A l'any primer més gasta el mort que el vivent.
Qui no té butxaca, tota cosa se li escapa.
En temps de fred, butxaques plenes.
El pobre creu poder ser ric, el ric no creu poder ser pobre.
No mostris mai el forat dels diners que has amagat.
Més val poc que no res.
Qui tot ho vol, tot ho perd.
Tothom maleeix el diner mentre no en té.
Diumenge i festa major, el més pobre se sent senyor.
On hi ha molts diners, hi ha poca vergonya.
Del que llancen molts rics, molts pobres anirien tips.


I fins aquí, totes les dites relacionades amb els diners que hem trobat.  Segur que n'hi ha més. Si tu les saps i ens les vols fer arribar pots fer-ho amb un mail o amb un comentari. Moltes gràcies.

2010 / LES AUS


2010 / LES AUS / A l'any 2010 va ser l'any en que el nostre Calendari de Dites va dedicar la seva portada al "CAS MILLET" i la temàtica triada per aquell any fou LES AUS (els pajarus). A la portada hi surtia en Millet, amb forma d'ocell engaviat,  que es queixava del tracte rebut ja que deia ser una espècie protegida (SÓC L'AVE FÈLIX, deia ). La nostra mascota ( L'avi Xicu, que surt al logo dels nostres calendaris) li deia:
" L'avi Millet va tenir un fillet, que va tenir un fillet que es diu, tambè, Millet.
Quants bitllets deu tenir avui, en Millet, fillet del fillet de l'avi Millet?
Això és un secret: Tres millets*, diu el fillet del fillet de l'avi Millet.
Deu en troben, però,fillet. Quants Millets, quants millets*, quants fillets i quans bitllets a Can Millet!

*millet: Un mil·lió de bitllets.

La nostra selecció de dites sobre: LES AUS

Gavines en terra i el cel trist. mala cosa has vist.
Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes.
Gallina i moltó, olla de festa major.
Fes com la perdiu que tan aviat plora com riu.
Gaig ets i gaig seràs, i per més que mengis no t'engreixeràs.
Amb el cantar es coneix l¡ocell i amb el parlar el cervell.

Una hora dorm el gall, dues el cavall, tres el sant, quatre el que no ho és tant, cinc el que teatí, sis l'Agustí, set el marxant, vuit l'estudiant, nou el cavaller, deu el trapacer, onze el minyó i dotze el borratxó.

Caçador boig és el que deixa un ocell per agafar-ne un altre.
A cada ocellet li agrada el seu niuet.
La gàbia gran no fa millor ocell.
Més val un ocell a la mà, que dos que en vegis volar.
No diguis moixó que no el tinguis dins el sarró, i si pot ser a la cassola encara millor.
No hi ha ocell que no piuli, gat que no mioli, ni dona que no xerri.
Ocell amb niu, fàcil de trobar.
Ocell que canta avisa el caçador.
Ocell que vola, acaba a la cassola.
Per l'abril, cada ocell canta en son niu.
Quan l'abril és florit cada ocell fa el seu niu, només el picot i el gaig ho fan el mes de maig
Quatre coses hi ha que fan el món més bell: la dona, la flor, l'aigua i l'ocell.
En un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts.
Que visqui la llibertat! Crida aquell que, a casa seva, manté l'ocell engaviat.
Qui té por dels ocells, que no sembri besses.
Vols d'ocells, la pluja darrera d'ells.
Dotze gallines i un gall, mengen tant com un cavall.
El caldo de gallina per tots els mals és medicina.
El diner és com el gall d'indi: Així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul.
El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.
En tots els racons hi ha gallines que rasquen enrera.
Escudella sense gallina, per a la meva veïna.
Els al·lots rallen, quan ses gallines pixen.
Gallina en casa rica, sempre pica.
Gallineta que per casa va, si no pica, picarà.
Jaume petaume cul de simbomba cresta de gall puja'm a cavall!
La gallina de dalt caga  la de baix.
Tens la sort d'en Xauxa, que totes les gallines et ponen.
Mala és la gallina que menja a casa i pon a fora.
No canta el gall petit, sense el gros no haver sentit.
Pobra és la casa on les gallines canten i el gall calla.
Precaució i brou de gallina estalvien medecina.
Qui viu amb les gallines aprèn a gratar.
Tres dones fan mercat: Una que ven gallina, una que la compra i una altra que s'ho mira.
Guineu que dorm no menja gallina.
El moscatell acurta la vida i allarga l'ocell.
Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure a la mateixa font.
Endevina, endevinalla: Quin ocell pon a la palla? La gallina. Calla, bèstia, que ja ho sabia!
És de poc cervell arranjar la gàbia sense tenir ocell.
Feta la gàbia, mor l'ocell.
L'esparver encanta els ocells que vol menjar, perquè es deixin agafar.
El pa com germans i els diners com àguiles.
L'ocell matiner troba el cuc primer.
El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats.
Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.
Cada poble la seva llengua, cada ocell la seva cançó.
Com més petit l'ocell, més bada.
D'ocell de riu o d'estany, agafa el del darrera, no el del davant.
De les dones na Beatriu i dels ocells la perdiu.
Dones, músiques, ocells: contes nous, romaços vells.
Dos ocells en una branca, no s'hi poden sostenir; dos fadrins amb una nina, no s'hi poden avenir.
Quan Nadal cau en dijous, mengen més els ocells que els bous.
El cap fa l'home i la cua fa l'ocell.
De vegades, de vegades, els ocells fan cagarades.

Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall (o de pardal);
per Ninou un pas de bou i per Reis mitja hora creix.


I fins aquí la nostra selecció de dites d'ocells ( o pajarus ).

2009 / EMBARBUSSAMENTS


2009 / EMBARBUSSAMENTS / L'edició de l'any 2009 va ser una edició molt important a la història del Calendari de les Dites Catalanes, vam fer el salt a l'àmbit nacional. Des de l'any 2005 fins al 2008, les nostres edicions tenien un abast local/comarcal ( comarca de La Selva ) i va ser en aquest 2009 que vam augmentar el nostre tiratge i repartir exemplars per tot el Principat. Va ser l'any que, a Berlin, la fira del llibre va estar dedicada a Catalunya i el nostre estimat Quim Monzó va fer-ne el discurs d'inauguració. Per cert, a la portada del nostre calendari, hi apareix una caricatura d'en Quim Monzó fent l'embarbussament de la "polla xica...".

La nostra selecció de: EMBARBUSSAMENTS

Una polla xica, pica, pellarica, camacurta i becarica,
va tenir set polls xics, pics, pellarics, camacurts i becarics.
Si la polla no hagués estat xica, pica, pellarica, camacurta i becarica,
no hauria tingut els set polls xics, pics,pellarics, camacurts i becarics.

Duc pa sec al sac, sec on sóc i el suco amb suc.

En Llapes i en Llepes van fer un bagul:
En Llapes, la tapa i en Llepes, el cul.

En Panxo li va dir a en Pinxo:Vols que et punxi amb un punxó?
I en Pinxo li va dir a en Panxo: Punxa’m però a la panxa no!

En un pot no pot haver-hi hagut mai vi del fort sense un embut
Tinc tanta set que a les cinc tinc son.
La rica de la parròquia no duu perruca perquè li reca.
Tinc cinc fills tísics i prims i, d’amics íntims, en tinc vint-i-cinc.
Quin quinquellaire, de quin pis, té quinqués que no es trenquin?
Uni deri teri cateri mata l’amberi biri birom, compteu-les bé que dotze són!
Papa: La Pepa és a popa i s’ha fet pupa amb la pipa!
A mi sí que res m’hi fa si fa sol o si no en fa.
Has fet la fi d’uns calçotets estrets!
Duc com puc un ruc a un Duc rus mut.
Teta tonta, tanta tinta tota t’unta.
Avis murris viatgen amb òmnibus gratis...
Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està.

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat;
si el jutjat es despenges es menjaria els setze fetges
dels setze jutges que l’han jutjat.

Paula para la taula i para-la bé que el pare ja ve.
La mare d’en Tano quan era gitano i tocava el piano.
Per la carretera de Roses va un carro carregat de rocs.

De genollons collia codonys,quant més m’agenollava,
més codonys trobava; quant més m’ajupia, més codonys collia.

Un carro, carregat de rocs,corria per la carretera
i el carreter, carregat de ràbia, li corria al darrere.

Si qui deu deu diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu.
Jo visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.
Quin fum fa? Fa un fum fi!

Tinc una son, una gana i una set, que ni dormo
ni menjo ni bec; si dormia, menjava i bevia, no tindria ni son ni gana ni set.

Som sis que tenim set el cantir és vuit, per ser nou, i encara es deu.
En quin cap cap? En cap cap cap!
Senyora, diu la senyora si s’enyora de la senyora.
Cards secs piquen i verds taquen si es toquen.
Com a ploure prou que plou, Pau, però plou poc.
Elàstics blaus mullats fan fàstic.
Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Cap cap pla cap al cap del replà.
A Pons pocs i bons i encara els que són bons no són de Pons.
En un got net no pot haver-hi hagut mai vi.

Déu vos guard, que té guants?
Diu: Sí. Quants?
Diu: Tants.
Diu: Tants?
Diu: Sí. I quant valen?
Diu: Tant.
Diu: Quant?
Diu: Tant.
Diu: Tant?
Diu: Sí.
Doncs ara no en vull!

En quin tinter té la tinta l’Antoni?
La brida del ruc quan rellisca d’un buf t’esberla la closca.
I la Lilí me li va dir que bufar fi no feia fort  ans de “jalar” a la babalà.
Les carxofes d’en Polop, quan bullen fan xop-xop.
Si hi ha neu, no hi aneu.
A cap cap cap que Déu deu deu.



Aquest any no vam fer dites ben bé, però els embarbussaments van quedar prou divertits, no? Si en sabeu algún més  ens el voleu fer arribar us estarem molt agraïts.

2008 / LA PARELLA


2008 / LA PARELLA / L'any 2008, el nostre Calendari de les Dites Catalanes va fer una selecció de dites populars referides a la parella, ja foren dites d'homes com de dones. La veritat és que va ser una edició força polémica ja que alguna entitat o associació feminista, de les contrades gironines, es va emprenyar força pel contingut masclista d'algunes de les dites reflectides en el nostre calendari. Vam haver d'explicar, tant per ràdio com per alguns diaris que se'n van fer ressó, que, les dites, nosaltres no les inventem, només les recollim del costumari tradicional català. Tot i així, algunes de les dites més ofensives ja no les vam reproduïr en el nostre calendari. No n'hi va haver prou, sembla a ser. En qualsevol cas, tot els nostres calendaris de dites, a la part de contraportada, ja porten un escrit aclaridor al respecte d'aquestes possibles situacions on es demana una mica "generositat històrica" per part dels lectors i lectores.

Aquí teniu el nostre recull de dites sobre LA PARELLA:

Qui perd una bona dona, no sap pas el que guanya!
Col i dona tot l’any és bona.
Dona i sardina, com més petita, més fina.
La dona és com un piano, com més la toques, més bé sona.
La dona és com el raïm, la bona trepitjada i la dolenta penjada.Dones i burros, treu-ne el que puguis.
Vingui d’on vingui el vent, de la dona sigues parent.
No creguis dona alguna, que muden com la lluna.
Qui té llenya fa estelles i qui té dona toca mamelles.
Cordes i dones, tot són embolics.
Quan la senyora es vesteix, el rellotge no existeix.
Déu ens dóna dones per estimar-les i paciència per aguantar-les.
Quan a baix truquen, a dalt no hi queda ningú.
Salut i feina i un bon forat on poder guardar l’eina.
Com més cosins, més endins.
En temps de guerra, tot forat és trinxera.
Tants pardals que passen fam i tantes figues que es podreixen!
Posa-me-la aquí que no tinc butxaca.
Beveu aigua de Sant Aniol que arregla el flabiol.
Qui no te feina, esmola l’eina.
Què hem de fer? Trempar i quedar bé!
On hi tinguis la teca, no hi toquis cap mamella.
Déu va donar a l’home titola i cervell, però no li va donar prou sang per fer-ho servir tot a l’hora.
Oh, Senyor! Ja que m’has tret les forces, treu-me’n també les ganes!
Si vols estar ben casat, busca-la en el veïnat.
Home roig i gos pelut, val més mort que conegut.
Home casat, ruc espatllat.
Corbata torta: busca xicota.
Per l’home enamorat no hi ha dona lletja.
Els homes tenen un bastó que pica i no fa remor.
Dos homes i una ceba fan un mercat.
Els homes són com el bus, en passa un cada cinc minuts.
L’home neix per treballar i l’ocell per volar.
De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena.
On hi ha pèl hi ha alegría Vestiu un bastó i semblarà un senyor.
Home petit: carregat de punyetes.
Cornut i pagar el beure.
Quan un home està de pega amb els collons ensopega.
Quan el pardal s’empina, s’acaba la doctrina.
Als homes quan se’ls omplen els ous, se’ls buida el cervell.
On veges forat, planta la fava.
Ceba crua fa aixecar la cua.
A la vellesa, bonys i verrugues.
L’home i el gos al carrer, la dona i el gat a casa.
Renyeixen els amants i s’estimen més que abans.
Muller tossuda i marit tossut, matrimoni mal avingut.
Cara pigada, cara estimada.
De ponent: Ni vent, ni gent, ni casament.
El matrimoni és la creu i la”querida” el cirineu.
Sant Antoni es va enamorar d’un porquet.
Els amors passen, els amics queden.
Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa.

L’amor se’n va, però ella es queda!
Ets casat o felic?
El vi clar per les dones i el vi negre pels homes.
El vi, com la dona formosa, bon color, bon nas i i bona boca.
La dona, com el vi, enganya el més fi.
Quan la barba comença a emblanquir, deixa la dona i agafa el vi.
A casa de dona rica, ella mana i ella crida.
A dona casta, poc fre basta.
A home vell no li posis gros farcell.
A l’amiga que ho és més, no li ensenyis el promès.
A l’església l’oració i al llit la funció.
A la boda, el convidat mai no hi vagi desganat.
A la dona has de jutjar en veure-la caminar.
A la dona i a la burra, cada dia una surra.
A l’amic prova’l primer, ans no l’hagis de menester.
No hi ha dones lletges sinó copes de menys.


Tot i que, en aquesta selecció de dites sobre LA PARELLA, tan rep l'home com la dona, s'ha de reconèixer que la dona en surt molt més malparada i que els nostres avantpassats eren d'una mena ben masclista. Però aquesta és la nostra història i així us l'expliquem. No us enfadeu dones, si us plau.