Aquí teniu el nostre recull de dites sobre LA PARELLA:
Qui perd una bona dona, no sap pas el que guanya!
Col i dona tot l’any és bona.
Dona i sardina, com més petita, més fina.
La dona és com un piano, com més la toques, més bé sona.
La dona és com el raïm, la bona trepitjada i la dolenta penjada.Dones i burros, treu-ne el que puguis.
Vingui d’on vingui el vent, de la dona sigues parent.
No creguis dona alguna, que muden com la lluna.
Qui té llenya fa estelles i qui té dona toca mamelles.
Cordes i dones, tot són embolics.
Quan la senyora es vesteix, el rellotge no existeix.
Déu ens dóna dones per estimar-les i paciència per aguantar-les.
Quan a baix truquen, a dalt no hi queda ningú.
Salut i feina i un bon forat on poder guardar l’eina.
Com més cosins, més endins.
En temps de guerra, tot forat és trinxera.
Tants pardals que passen fam i tantes figues que es podreixen!
Posa-me-la aquí que no tinc butxaca.
Beveu aigua de Sant Aniol que arregla el flabiol.
Qui no te feina, esmola l’eina.
Què hem de fer? Trempar i quedar bé!
On hi tinguis la teca, no hi toquis cap mamella.
Déu va donar a l’home titola i cervell, però no li va donar prou sang per fer-ho servir tot a l’hora.
Oh, Senyor! Ja que m’has tret les forces, treu-me’n també les ganes!
Si vols estar ben casat, busca-la en el veïnat.
Home roig i gos pelut, val més mort que conegut.
Home casat, ruc espatllat.
Corbata torta: busca xicota.
Per l’home enamorat no hi ha dona lletja.
Els homes tenen un bastó que pica i no fa remor.
Dos homes i una ceba fan un mercat.
Els homes són com el bus, en passa un cada cinc minuts.
L’home neix per treballar i l’ocell per volar.
De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena.
On hi ha pèl hi ha alegría Vestiu un bastó i semblarà un senyor.
Home petit: carregat de punyetes.
Cornut i pagar el beure.
Quan un home està de pega amb els collons ensopega.
Quan el pardal s’empina, s’acaba la doctrina.
Als homes quan se’ls omplen els ous, se’ls buida el cervell.
On veges forat, planta la fava.
Ceba crua fa aixecar la cua.
A la vellesa, bonys i verrugues.
L’home i el gos al carrer, la dona i el gat a casa.
Renyeixen els amants i s’estimen més que abans.
Muller tossuda i marit tossut, matrimoni mal avingut.
Cara pigada, cara estimada.
De ponent: Ni vent, ni gent, ni casament.
El matrimoni és la creu i la”querida” el cirineu.
Sant Antoni es va enamorar d’un porquet.
Els amors passen, els amics queden.
Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa.
Ets casat o felic?
El vi clar per les dones i el vi negre pels homes.
El vi, com la dona formosa, bon color, bon nas i i bona boca.
La dona, com el vi, enganya el més fi.
Quan la barba comença a emblanquir, deixa la dona i agafa el vi.
A casa de dona rica, ella mana i ella crida.
A dona casta, poc fre basta.
A home vell no li posis gros farcell.
A l’amiga que ho és més, no li ensenyis el promès.
A l’església l’oració i al llit la funció.
A la boda, el convidat mai no hi vagi desganat.
A la dona has de jutjar en veure-la caminar.
A la dona i a la burra, cada dia una surra.
A l’amic prova’l primer, ans no l’hagis de menester.
No hi ha dones lletges sinó copes de menys.
Tot i que, en aquesta selecció de dites sobre LA PARELLA, tan rep l'home com la dona, s'ha de reconèixer que la dona en surt molt més malparada i que els nostres avantpassats eren d'una mena ben masclista. Però aquesta és la nostra història i així us l'expliquem. No us enfadeu dones, si us plau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada