La nostra selecció de dites de: LA SALUT ( o la manca d'ella)
A cinquanta anys, pocs banys .
A mal de mort, no hi valen metges.
Per tenir salut: esmorzar bé, dinar poc i sopar menys .
El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa.
Pel mal de la mort no hi ha metge savi.
Abriga't bé la pell, si vols arribar a vell.
Any de sequedats, any d'enfermetats.
Benvingut sigues mal, si véns tot sol.
Bo i sa i ha fet un pet com un aglà .
Bufeta plena aviat rebenta.
El peu del coix troba sots pertot arreu.
Salut sense diners és mitja malaltia.
Cadascú viu del que menja .
Cansa’t de peus i tanca’t de boca i et curaràs la gota.
Cap a on fa mal, se n'hi va la llengua.
Capellà, metge i sepultura no tenen hora segura.
Casa on entra l'aire, el metge no hi va gaire.
Com més ploraràs més poc orinaràs.
Consell sense remei, caga't en ell.
Creure en la medecina més que en l'oració de la veïna.
De bons sopars, n'estan plens els fossars.
De la virtut del romaní, mil coses se'n poden dir.
De mal de manies, metges no en curen.
El millor remei és el que cura.
El que és bo pel cos és dolent per la freixura.
De dos metges, el més vell .
A la vellesa, bonys i berrugues.
Al constipat, got de vi i cap tapat.
El metge mai diu al malalt que no té cura el seu mal.
Després que fou mort Pasqual li portaren l'orinal.
De tota dolència és remei la paciència.
Del pobre, només se'n parla tres cops; quan neix, quan es casa i quan mort.
Dels pecats dels pares els fills en van geperuts.
Déu cura i el metge cobra .
El pa no té cames però fa caminar.
Qui la mort d'un altre espera,veu la seva la primera.
Dinar poc i sopar d'hora i et trauràs la mort de la vora .
Dormir fort, menjar calent i cagar pudent fa sana la gent.
El bon cirurgià, dolç de paraules i dur de mà.
El bon metge, molta xeringa i poca potinga.
El bon vi fa sang i l'aigua fang.
El cap fred i els peus calents i riu-te dels medicaments.
El dolor puja que puja i quan no pot pujar més recula.
El mal dels altres fa de bon passar.
El refredat entra pels peus i puja al cap.
El metge ruc tot ho cura amb el mateix suc.
Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat.
Per a la gola, farigola.
Del mal de la mort, metges no en curen.
A cop calent, el mal no es sent.
El que ve de gust no mata.
Les errades dels metges la terra les cobreix.
El temps tot ho cura, menys vellesa i locura.
Fins a la mort tot és vida.
L'home sempre mor del mal que més tem.
Malaltia llarga, parenta de la mort.
A més doctors, més dolors.
A grans mals, grans remeis.
A cap dona apura mal que als nou mesos es cura.
A bon i a dolent mal,
el millor metge és el malalt
A l'home sa; cullera de pa A l'home, metge li cal.
Al bou, manescal.
A l'hora de suar, l’aigua no has de tastar.
A nou mal, remei nou.
Al metge, confessor i lletrat, parlar-li clar i ben aviat.
Al qui vetlla, tot li desvetlla.
All i vi, remei dels pobres.
Bo és l'Hospital, però ditxós qui no l'ha de menester.
Amor i dolor no es dissimulen .
Amb poc menjar n'hi ha prou, que massa cou.
El que no menjaràs mal no et farà.
Els metges són com els orinals; se'ls busca de pressa
quan se'ls necessita i se'ls arracona quan no se'ls cal
Molta sabiduria en aquestes dites de salut, no trobeu? Com ja sabreu, hi ha moltes més dites de salut que podríem haver incorporat en el nostre calendari, però l'espai disponible ens limita a una quantitat de dites cada any (generalment entre 60 i 90 dites per temàtica) en funció de la quantitat de dibuixets que hi posem. Segons la temàtica trobem més o menys dites on poder triar. L'any de les dites d'ocells va costar més d'arribar a omplir el calendari que no pas aquest any de la salut, que anem més sobrats.
Quanta més abundor de dites hi ha d'una temàtica, millor qualitat, varietat i originalitat de dites podem oferir.
Quanta més abundor de dites hi ha d'una temàtica, millor qualitat, varietat i originalitat de dites podem oferir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada