dijous, 22 d’octubre del 2015

2009 / EMBARBUSSAMENTS


2009 / EMBARBUSSAMENTS / L'edició de l'any 2009 va ser una edició molt important a la història del Calendari de les Dites Catalanes, vam fer el salt a l'àmbit nacional. Des de l'any 2005 fins al 2008, les nostres edicions tenien un abast local/comarcal ( comarca de La Selva ) i va ser en aquest 2009 que vam augmentar el nostre tiratge i repartir exemplars per tot el Principat. Va ser l'any que, a Berlin, la fira del llibre va estar dedicada a Catalunya i el nostre estimat Quim Monzó va fer-ne el discurs d'inauguració. Per cert, a la portada del nostre calendari, hi apareix una caricatura d'en Quim Monzó fent l'embarbussament de la "polla xica...".

La nostra selecció de: EMBARBUSSAMENTS

Una polla xica, pica, pellarica, camacurta i becarica,
va tenir set polls xics, pics, pellarics, camacurts i becarics.
Si la polla no hagués estat xica, pica, pellarica, camacurta i becarica,
no hauria tingut els set polls xics, pics,pellarics, camacurts i becarics.

Duc pa sec al sac, sec on sóc i el suco amb suc.

En Llapes i en Llepes van fer un bagul:
En Llapes, la tapa i en Llepes, el cul.

En Panxo li va dir a en Pinxo:Vols que et punxi amb un punxó?
I en Pinxo li va dir a en Panxo: Punxa’m però a la panxa no!

En un pot no pot haver-hi hagut mai vi del fort sense un embut
Tinc tanta set que a les cinc tinc son.
La rica de la parròquia no duu perruca perquè li reca.
Tinc cinc fills tísics i prims i, d’amics íntims, en tinc vint-i-cinc.
Quin quinquellaire, de quin pis, té quinqués que no es trenquin?
Uni deri teri cateri mata l’amberi biri birom, compteu-les bé que dotze són!
Papa: La Pepa és a popa i s’ha fet pupa amb la pipa!
A mi sí que res m’hi fa si fa sol o si no en fa.
Has fet la fi d’uns calçotets estrets!
Duc com puc un ruc a un Duc rus mut.
Teta tonta, tanta tinta tota t’unta.
Avis murris viatgen amb òmnibus gratis...
Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està.

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat;
si el jutjat es despenges es menjaria els setze fetges
dels setze jutges que l’han jutjat.

Paula para la taula i para-la bé que el pare ja ve.
La mare d’en Tano quan era gitano i tocava el piano.
Per la carretera de Roses va un carro carregat de rocs.

De genollons collia codonys,quant més m’agenollava,
més codonys trobava; quant més m’ajupia, més codonys collia.

Un carro, carregat de rocs,corria per la carretera
i el carreter, carregat de ràbia, li corria al darrere.

Si qui deu deu diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu.
Jo visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.
Quin fum fa? Fa un fum fi!

Tinc una son, una gana i una set, que ni dormo
ni menjo ni bec; si dormia, menjava i bevia, no tindria ni son ni gana ni set.

Som sis que tenim set el cantir és vuit, per ser nou, i encara es deu.
En quin cap cap? En cap cap cap!
Senyora, diu la senyora si s’enyora de la senyora.
Cards secs piquen i verds taquen si es toquen.
Com a ploure prou que plou, Pau, però plou poc.
Elàstics blaus mullats fan fàstic.
Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Cap cap pla cap al cap del replà.
A Pons pocs i bons i encara els que són bons no són de Pons.
En un got net no pot haver-hi hagut mai vi.

Déu vos guard, que té guants?
Diu: Sí. Quants?
Diu: Tants.
Diu: Tants?
Diu: Sí. I quant valen?
Diu: Tant.
Diu: Quant?
Diu: Tant.
Diu: Tant?
Diu: Sí.
Doncs ara no en vull!

En quin tinter té la tinta l’Antoni?
La brida del ruc quan rellisca d’un buf t’esberla la closca.
I la Lilí me li va dir que bufar fi no feia fort  ans de “jalar” a la babalà.
Les carxofes d’en Polop, quan bullen fan xop-xop.
Si hi ha neu, no hi aneu.
A cap cap cap que Déu deu deu.



Aquest any no vam fer dites ben bé, però els embarbussaments van quedar prou divertits, no? Si en sabeu algún més  ens el voleu fer arribar us estarem molt agraïts.