2010 / LES AUS

2010 / LES AUS / A l'any 2010 va ser l'any en que el nostre Calendari de Dites va dedicar la seva portada al "CAS MILLET" i la temàtica triada per aquell any fou LES AUS (els pajarus). A la portada hi surtia en Millet, amb forma d'ocell engaviat,  que es queixava del tracte rebut ja que deia ser una espècie protegida (SÓC L'AVE FÈLIX, deia ). La nostra mascota ( L'avi Xicu, que surt al logo dels nostres calendaris) li deia:
" L'avi Millet va tenir un fillet, que va tenir un fillet que es diu, tambè, Millet.
Quants bitllets deu tenir avui, en Millet, fillet del fillet de l'avi Millet?
Això és un secret: Tres millets*, diu el fillet del fillet de l'avi Millet.
Deu en troben, però,fillet. Quants Millets, quants millets*, quants fillets i quans bitllets a Can Millet!

*millet: Un mil·lió de bitllets.

La nostra selecció de dites sobre: LES AUS

Gavines en terra i el cel trist. mala cosa has vist.
Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes.
Gallina i moltó, olla de festa major.
Fes com la perdiu que tan aviat plora com riu.
Gaig ets i gaig seràs, i per més que mengis no t'engreixeràs.
Amb el cantar es coneix l¡ocell i amb el parlar el cervell.

Una hora dorm el gall, dues el cavall, tres el sant, quatre el que no ho és tant, cinc el que teatí, sis l'Agustí, set el marxant, vuit l'estudiant, nou el cavaller, deu el trapacer, onze el minyó i dotze el borratxó.

Caçador boig és el que deixa un ocell per agafar-ne un altre.
A cada ocellet li agrada el seu niuet.
La gàbia gran no fa millor ocell.
Més val un ocell a la mà, que dos que en vegis volar.
No diguis moixó que no el tinguis dins el sarró, i si pot ser a la cassola encara millor.
No hi ha ocell que no piuli, gat que no mioli, ni dona que no xerri.
Ocell amb niu, fàcil de trobar.
Ocell que canta avisa el caçador.
Ocell que vola, acaba a la cassola.
Per l'abril, cada ocell canta en son niu.
Quan l'abril és florit cada ocell fa el seu niu, només el picot i el gaig ho fan el mes de maig
Quatre coses hi ha que fan el món més bell: la dona, la flor, l'aigua i l'ocell.
En un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts.
Que visqui la llibertat! Crida aquell que, a casa seva, manté l'ocell engaviat.
Qui té por dels ocells, que no sembri besses.
Vols d'ocells, la pluja darrera d'ells.
Dotze gallines i un gall, mengen tant com un cavall.
El caldo de gallina per tots els mals és medicina.
El diner és com el gall d'indi: Així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul.
El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.
En tots els racons hi ha gallines que rasquen enrera.
Escudella sense gallina, per a la meva veïna.
Els al·lots rallen, quan ses gallines pixen.
Gallina en casa rica, sempre pica.
Gallineta que per casa va, si no pica, picarà.
Jaume petaume cul de simbomba cresta de gall puja'm a cavall!
La gallina de dalt caga  la de baix.
Tens la sort d'en Xauxa, que totes les gallines et ponen.
Mala és la gallina que menja a casa i pon a fora.
No canta el gall petit, sense el gros no haver sentit.
Pobra és la casa on les gallines canten i el gall calla.
Precaució i brou de gallina estalvien medecina.
Qui viu amb les gallines aprèn a gratar.
Tres dones fan mercat: Una que ven gallina, una que la compra i una altra que s'ho mira.
Guineu que dorm no menja gallina.
El moscatell acurta la vida i allarga l'ocell.
Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure a la mateixa font.
Endevina, endevinalla: Quin ocell pon a la palla? La gallina. Calla, bèstia, que ja ho sabia!
És de poc cervell arranjar la gàbia sense tenir ocell.
Feta la gàbia, mor l'ocell.
L'esparver encanta els ocells que vol menjar, perquè es deixin agafar.
El pa com germans i els diners com àguiles.
L'ocell matiner troba el cuc primer.
El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats.
Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.
Cada poble la seva llengua, cada ocell la seva cançó.
Com més petit l'ocell, més bada.
D'ocell de riu o d'estany, agafa el del darrera, no el del davant.
De les dones na Beatriu i dels ocells la perdiu.
Dones, músiques, ocells: contes nous, romaços vells.
Dos ocells en una branca, no s'hi poden sostenir; dos fadrins amb una nina, no s'hi poden avenir.
Quan Nadal cau en dijous, mengen més els ocells que els bous.
El cap fa l'home i la cua fa l'ocell.
De vegades, de vegades, els ocells fan cagarades.

Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall (o de pardal);
per Ninou un pas de bou i per Reis mitja hora creix.

I fins aquí la nostra selecció de dites d'ocells ( o pajarus ).