dijous, 22 d’octubre del 2015

2011 / ELS DINERS


2011 / ELS DINERS / L'edició del nostre Calendari de Dites de l'any 2011 va estar dedicada a les dites de DINERS. La imatge que presidia la portada era una caricatura d'en PEP GUARDIOLA. No per rés en concret, però fou l'any en que es va fer lo de la DUE DILIGENCE a can barça i vam aprofitar aquest tema "econòmic" per fer-ne una petita broma. A l'interior d'aquesta edició s'hi van poder veure diverses caricatures de personatges famosos ( Andreu Buenafuente, Montserrat Caballé, Ferran Adrià, Xavier sala i Martin, Ramon Carner, Pilar Rahola, el president Montilla...). Va ser una edició molt "il·lustrada".

La nostra selecció de dites de: DINERS

Al gust de qui paga vesteix en Tonet.
Si vols que et toque la loteria, treballa de nit i de dia.
Amb diners, torrons.
Costa més el gall que el farciment.
Costar un ronyo (i part de l'altre).
El qui aconsella no paga.
El qui se n'ix del regat, pega el bac.
Els diners no coneixen ningú.
Estirar més el braç que la màniga.
A comptes vells, fulles noves.
Fer-ne cinc cèntims (a algú d'alguna cosa).
A diners pagats, braços cansats.
Guanyar menys que un mestre d'escola.
De lo que no entengues, no en compris ni en vengues.
Lo que s'ha de vendre no cal empenyorar.
El diner fa veure l’orb, fa sentir el sord i fa trobar pare al bord.
Si et donen diners no els vulguis, perquè et costaran cars.
La peresa és la mare de la pobresa.
Mare i filla, tres pessetes.
Amic de plets, pocs diners; amic de metges, poca salut.
No saber amb qui es juga els diners.
Al pobre que no fa dany, no el deixes morir de fam.
Pagant, sant Pere canta.
Per l'estomac i per la bragueta, no estalviis una pesseta.
Al qui no té, el Rei li fa franc.
Qui no guarda quan té, no menja quan vol.
Qui paga tot el que deu fa cabal per a son hereu.
Qui tingui més diners que sopi dos cops.
Qui en té dues i se'n gasta tres, prompte es queda sense res.
Què em fa que el bou sols valgui un sou, si no tinc un sou per a comprar un bou.
A vegades, cent pessetes són més que mil duros.
Lo que uns llancen,  altres ho arrepleguen Estalvia, mesquí, i no saps per a qui.
Qui guarda quan té, gasta quan vol .
Qui te mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu.
El que de pobre es fa ric, no el tingues per amic
Qui no paga, sempre en deu.
Tan lladre és el que roba com el que s'ho mira.
On no n'hi ha, no en pot rajar.
De ric no te n'has d'enorgullir, ni de pobre avergonyir.
De diners i d'amistat, la meitat de la meitat.
Entre lladres no es perd res.
Goteta a goteta es fa riuet
Més val poc que no res
Pocs diners, poca música
Salut sense diners és mitja malaltia
Lo prometre fa pobre, lo donar fa ric
Qui primer ve, primer té
A la fira no vagis si no tens diners, que veuràs moltes coses i no et compraràs res
Bonica i amb diners, què vols més?
Del pobre, només se'n parla tres vegades a la vida: quan neix, quan es casa i quan mor
Qui més en té, més en vol.
Allà on hi ha diners, hi ha alegria, i allà on no n'hi ha, hi ha porqueria.
Vesteix al pobre i et faràs ric.
A bon mercat ixen diners i a bon lloguer, feiners.
Dorm més tranquil aquell que no té deutes, que aquell que té diners.
Pare comerciant, fill cavaller i net pordioser.
A cadascú el que sigui seu... i robar el que es pugui.
De donar ningú es fa ric.
Cagar per mig cul (Es diu de la gent que prefereixen el sofriment que no deixar diners).
El deute és com un mosquit, que no et deixa dormir.
A fira, qui res no porta, res no tira.
A gran senyor, doble honor.
Qui paga descansa i qui cobra, més.
Pare guardador, fill gastador.
Acabats los béns, acabats los parents.
De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanxó.
Si un dia tens molts diners, tothom te’n deixarà més.
Amb diners, carxofes i amb paper, milotxes.
Si un dia tens molts diners, tothom te’n deixarà més.
Qui no té diners no té amics.
Qui oli remena, els dits se n'unta.
Els diners guanyats fàcilment es desprenen fàcilment.
El que pren fiat, no tria.
Tant tens, tant vals.
Si vols perdre un amic, deixa-li diners.
 Els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria.
Més pot qui vol que qui pot.
Diners que el dimoni porta, el dimoni se'ls emporta.
El que no es paga amb diners, es paga amb  dinades.
Els diners són com la fruita, costen més de guardar que de guanyar.
Doneu-me diners, que consells no atipen.
Quan plou molt molt en mes d'agost, no gastis els diners en most.
Els costums i els diners fan els homes cavallers.
Amb la dona i el diner, cuidadós has de ser.
La viuda rica, per un ull plora i per l´altre repica.
Bossa sense diners, digues-li cuiro.
Al dret o a l'inrevés, a casa vinguin molts diners.
Armes i diners, volen bon maneig.
La pau fa el diner i el diner fa la guerra.
Els diners i els collons per a les ocasions.
Diners i bogeria, no es poden amagar.
Amors, penes i diners, no poden estar secrets.
A l'any primer més gasta el mort que el vivent.
Qui no té butxaca, tota cosa se li escapa.
En temps de fred, butxaques plenes.
El pobre creu poder ser ric, el ric no creu poder ser pobre.
No mostris mai el forat dels diners que has amagat.
Més val poc que no res.
Qui tot ho vol, tot ho perd.
Tothom maleeix el diner mentre no en té.
Diumenge i festa major, el més pobre se sent senyor.
On hi ha molts diners, hi ha poca vergonya.
Del que llancen molts rics, molts pobres anirien tips.


I fins aquí, totes les dites relacionades amb els diners que hem trobat.  Segur que n'hi ha més. Si tu les saps i ens les vols fer arribar pots fer-ho amb un mail o amb un comentari. Moltes gràcies.