dissabte, 16 d’agost del 2025

El calendari de 2025: Dites sobre "EL MENJAR I EL BEURE"

Enguany, darrera edició (la 20a ja) del nostre calendari de DITES CATALANES, l'hem volgut dedicar al més important i reconegut crític gastronòmic del nostre país... La temàtica del calendari, així ho demanava:  El menjar i el beure.
Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Pla de l'Estany, 1948). Historiador, crític d'art i Ex-Professor de Gastronomia a l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 



EL MENJAR I EL BEURE

Fuig cor, que l'ànima es crema!
(quan es menja un plat massa calent)

L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa.

Menja bé, caga fort i riu-te de la mort.

El peix per qui se'l mereix i l'espina pel gat.

No diguis mai, d'aquesta aigua no en beuré.

Mai no es pot tenir tot en aquest món; S'ha d'escollir entre el sac o les peres!

Ara que n'hi ha, mengem-ne.

La ceba crua fa aixecar la cua.
Aquesta dita no és del tot catalana, ja que s'atribueix a Confuci.
En qualsevol cas sembla que fou molt popular i acceptada en la nostra terra
(potser pel preu assequible del producte).
 
Cada pitxell fa l'olor del vi que ha estat en ell.

A l’hostal que hi ha ram, és senyal que hi ha mam,
i si el ram es de pi, es senyal que hi venen vi. 

Ocell que vola,a la cassola.

Te conec herbeta,que et dius marduix!

Qui té gana, somia pa. qui no beu vi no entra al cel.

Menjar molt i pair bé,tot no pot ser.

Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar. 

Si es tira aigua al vi. es fa una cosa dolenta amb dues de bones.

Qui beu massa vi, que negociï al matí.

Qui beu molt al matí, a la tarda no té vi.

El que no mata engreixa.

Més val cap de sardina que cua de peix.

El vi fa sang i el pa fa carn.

De les sobres s'en fan obres.

Un bon català té fred després de menjar.

Pa amb pa, menjar de beneits.

Deu dóna faves a qui no té queixals.

Per nadal capons, neules i torrons.

Si no vols estar gras com un  toixó: esmorzar de príncep,
dinar de rei i sopar de pobre.

El menjar i el cardar no es pot aconsellar. 

Pel desembre, gelades i sopes escaldades.

Raïms de sant jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te'n llepes els dits.
( Sembla que són millors els raïms madurats
pel setembre que no els prematurs de juliol. En qualsevol cas
es pot aplicar a qualsevol fet que demani paciència...)

Visca el pa, visca el vi i visca la mare que ens va parir...
 
Darrere les figues aigua i darrere les peres vi.

Qui amb oli tracta, els dits se'n unta.

Si la gent no sopés, els metges no dinarien.

Qui de jove menja sardines, de vell, caga les espines.

Quan un pobre menja lluç, és que un dels dos està fotut.

Octubre finit, la fruita ha podrit.

La millor botifarra, la d'ulldemolins, que quan la tenen fora la volen dins.

Qui no guarda quan té, no menja quan vol.

Els catalans, de les pedres en treuen pans.

Si a l'octubre plou, al rovelló mou.

Qui vulgui peix, que es mulli el cul.

Amb pa i vi, es fa bon camí.

De casar filles i vendre vi, mai t'en tindràs de penedir.

Serà més car el farcit que l'indiot.

Tinc set !... pixa a la taula i beu a galet!

Val més la salsa que els cargols!

No hi ha alegria amb la panxa buida.

Qui canta a la taula i beu al llit, no té al seny gaire eixerit.

A la taula d'en bernat, qui no hi és, no hi és comptat.

Qui no menja merda no està gras.

Val més un glop de negre, que tot el que baixa pel segre!

Els plats se semblen a les olles.

Olla vella... bony o forat o tot plegat.

Qui bada boca es queda sense coca.

Alls piquen i cebes couen.

Vi batejat, el beure'l és penat.

Bona teca i bona cara,a ningú no desagrada.

Bon vi fa bona sang.

Menjant, menjant, ve la gana.

A pina, qui no hi du, no hi dina
(Pina és un poblet de Mallorca)

A la franja deien també que, els amics vinguts,
“si obrien la porta de casa teva amb els colzes”, dinaven; si no, no dinaven.
(Imagineu-vos als amics amb les mans ocupades i carregats de regals ).

L
'aigua fa la vista clara.

Si vols agafar gana, menja magrana. qui roba un ou, roba un bou
( Això que ens recorda una cançó anglesa de rock & roll, però no ho és, vol dir, en català,
que aquell que és capaç de robar un objecte petit, també és capaç de fer-la molt més grossa.)


Mula que no veu civada, la sella la té matada.

No és per tu, sinó pel pa, que remena la cua el ca.

Arròs covat, dóna'l al gat.

Cada cosa pel seu temps i les figues per l'agost.

De pa comprat, no en menja ni el gat.

Gos fart no caça.

 La carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir.

Si beus per oblidar, paga abans de començar.
(dita molt útil per a retolar, en lloc visible, els bars, tasques, tavernes i altres establiments del ram.)

Veges tu si la cansalada és de pollastre!
Dita del país valencià:
És una expressió usada per a destacar un fet extremadament sorprenent o inusual.

Déu ens guardi del vi dolent i del violí d'un aprenent!

Maldecaps amb pa són bons de passar.

Menjar i beure, fotre i no creure.

On no hi ha sang, no s'hi fan botifarres.

Qui menja bo, caga pudent.

En el pot petit hi ha la bona confitura.

El mosquit va dir a la granota: val més morir en el vi que viure en l'aiguota.

El mal de cap, el menjar el bat.
 
Ponent, l’aigua freda i el vi calent.

Taverna que té bon vi, està plena vespre i matí...
Caldrà saber si plena de clients o de mosquits. algunes dites tenen més d'una interpretació i, a vegades,
aquestes són, fins i tot, contradictòries.

Qui te mare menja coca, qui no en té es fa fotre.

Com més brut el cuiner, més gras l'amo.



 
 
   
 
  
 

.
 


 

El calendari de 2024: Dites i frases fetes sobre "EL GALLINER"

 


EL GALLINER

A València encontrareu de tot si porteu diners,
hasta quartos de gallina en lo tren; què voleu més? 

A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines.
 
A Venècia mengen brutècia i a Vilavall cagalló de gall.

Aixecar-se com les gallines.

Allà a on hi ha galls, no hi canten gallines.
 
Baralles de gallines,mudança de temps.

Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal.
 
Bona gallina serà la que pongui pel veremar.

Brou de gallina els morts ressuscita.
 
Brou de gallina, la millor medecina.

Ets brut com lo joquer de les gallines.
 
Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat.

Cada casa un amo i cada corral un gall 

Per Nadal, perilla el gall

Cada gallina viu del que esgratinya. 

Cada gallina vol covar els seus ous. 

Cadascú el seu galliner sap com se'l té 

Cague més un bou que cent gallines. 

Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina.

Córrer com una gallina sense cap. 

Costar més el farciment que el gall.

A un temps hem arribat que els ous saben més que ses gallines. 

A callar fins que les gallines pixin.

A casa d'en Margall més mana la gallina que no el gall.
 
A dormir, com les gallines.

Allà on cantes gallines i
llauren vaques, mal any assegurat.
 
Amagau les gallines que ve la guineu .

Anar al llit com les gallines.

De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall.
 
Per la Candelera ponenla primera gallina i la darrera.

A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla.
 
A la gallina forastera, tots li piquen la cresta. 

A mig gener, cada gallina al seu joquer. 

A ta casa no tens sardina i a la del altres demanes gallina. 

Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n'hi darem un tall.
Ara ve sant Roc, matarem el porc, i a la tia Pepa li darem garrot.  
 
De tot el que acaba en -ina, el millor és la gallina.
 
Del capó, la cuixa; de la gallina, la petxuga. 

Dels polls de gener, pocs n'arriben
al galliner, i dels que van al galliner cada ploma val un diner.

Disfrutar més que una gallina en un femer. 

Dona de bé i bella nina, que no vagi més lluny que la gallina.

Dos galls dins un galliner, mai poden cantar bé.

 Dotze gallines i un gall,  
mengen tant com un cavall.

Durar tant com el vol d'una gallina.

El diner és com el gall dindi: així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul.

El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.

El gall que fa enrenou, li estiren el coll.

El pintor Manxiula, que va pintar un gall i perquè tothom sabés què era, hi va escriure gall.

       El teu blat de moro engreixaria poc les gallines.

Els al·lots rallen, quan ses gallines pixen.

En dimarts, no comencis tela, ni prenguis parentela, ni vagis a confessar, ni posis gallina a covar.

Cada gall canta al seu galliner 

En ta casa no hi ha ni sardina i a la d'altri demanes gallina.
 
En tots els racons hi ha gallines que rasquen enrera.

Fadrí que gallegi, casat el vegi .
 
Gallina blanca tot ho escampa; gallina negra, tot ho arreplega; 
Gallina rossa, tot ho arrebossa. Gallina de pagès, cap ploma val res.

Gallina en casa rica, sempre pica.

Gallina jove per pondre,
gallina vella per covar. Gallina negra, fa l'ou blanc .

Gallina que no pon, torça-li el coll.

Guineu que dorm, no menja gallina.

Jaume petaume cul de simbomba, cresta de gall puja'm a cavall!   
   
La gallina de dalt caga la de baix. 

La gallina, pel seu gall mai no és vella.

La primera gallina que canta ha fet l'ou.

Tenir la sort d'en Xauxa, que totes les gallines li ponen.

Mal any quan el pollastre pica al gall. 

Mal va la casa on la gallina canta i el gall calla.

Puja més el farciment que el gall.

Més val pa amb amor,que gallina amb dolor.

Morta és la gallina que ponia els ous d'or.

No et fies de l'home aqui li piquen el cul les gallines.

No li caldran gaires gallinesper la seva mort.

Ofegar-se en el testet on beuen les gallines. 

On la gallina té els ous, allí se n'hi van els ulls. 
 
Quan canta el gall a les deu de la nit, es mor l'amo.

Quan les gallines posin dents.

Que nevi fins que les gallines piquin els estels.
 
Qui de jove es menja la gallina, de vell es queda sense plomes.

Qui menja el gall del senyor al cap de cent anys vomita les plomes.

Sa gallina mal ponedora, s'olla l'espera.

Ser com el gall, que després de cantar no sap si ha cantat.

Ser més molest que els polls de gallina. 
 
Ser més puta que les gallines.

Babau és la gallina que es deixa aconsellar per la guineu. 
 
   Si el gall canta molt, l'aigua és ben prop.
 
Si el gall no hi és, les gallines no ponen .

Si els galls canten a desora, senyal de pluja. 

Si els pardals veus terrejar i
les gallines espollar-se, senyal de mal temps i perill de mullar-se. 

 Si hi ha un gall negre, no tinguis por de les bruixes.

Si vols menjar pollets no ofeguis les gallines.

Si vols tenir gallina lluenta, dóna-li aigua pudenta.

Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.

Tres dones fan mercat: una que ven una gallina, una que la compra i una altra que s'ho mira.

Un bon gall mai no és gras.

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
va tenir sis fills, xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, cama-curta i ballarica,
no hagués tingut sis fills xics, tics, mics, cama-curts i ballarics. 

Una hora dorm el gall, dues el cavall, tres el sant, quatre el que no ho és tant,
cinc el teatí, sis l'agustí, set el marxant, vuit l'estudiant,
nou el cavaller, deu el trapasser, onze el minyó i dotze el borratxó.