Enguany, darrera edició (la 20a ja) del nostre calendari de DITES CATALANES, l'hem volgut dedicar al més important i reconegut crític gastronòmic del nostre país... La temàtica del calendari, així ho demanava: El menjar i el beure.
Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Pla de l'Estany, 1948). Historiador, crític d'art i Ex-Professor de Gastronomia a l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Pla de l'Estany, 1948). Historiador, crític d'art i Ex-Professor de Gastronomia a l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
EL MENJAR I EL BEURE
Fuig cor, que l'ànima es crema!
(quan es menja un plat massa calent)
(quan es menja un plat massa calent)
L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa.
Menja bé, caga fort i riu-te de la mort.
El peix per qui se'l mereix i l'espina pel gat.
No diguis mai, d'aquesta aigua no en beuré.
Mai no es pot tenir tot en aquest món; S'ha d'escollir entre el sac o les peres!
Ara que n'hi ha, mengem-ne.
La ceba crua fa aixecar la cua.
Aquesta dita no és del tot catalana, ja que s'atribueix a Confuci.
En qualsevol cas sembla que fou molt popular i acceptada en la nostra terra
Aquesta dita no és del tot catalana, ja que s'atribueix a Confuci.
En qualsevol cas sembla que fou molt popular i acceptada en la nostra terra
(potser pel preu assequible del producte).
Cada pitxell fa l'olor del vi que ha estat en ell.
A l’hostal que hi ha ram, és senyal que hi ha mam,
i si el ram es de pi, es senyal que hi venen vi.
i si el ram es de pi, es senyal que hi venen vi.
Ocell que vola,a la cassola.
Te conec herbeta,que et dius marduix!
Qui té gana, somia pa. qui no beu vi no entra al cel.
Qui té gana, somia pa. qui no beu vi no entra al cel.
Menjar molt i pair bé,tot no pot ser.
Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar.
Si es tira aigua al vi. es fa una cosa dolenta amb dues de bones.
Qui beu massa vi, que negociï al matí.
Qui beu molt al matí, a la tarda no té vi.
El que no mata engreixa.
Més val cap de sardina que cua de peix.
El vi fa sang i el pa fa carn.
De les sobres s'en fan obres.
Un bon català té fred després de menjar.
Pa amb pa, menjar de beneits.
Deu dóna faves a qui no té queixals.
Per nadal capons, neules i torrons.
Si no vols estar gras com un toixó: esmorzar de príncep,
dinar de rei i sopar de pobre.
dinar de rei i sopar de pobre.
El menjar i el cardar no es pot aconsellar.
Pel desembre, gelades i sopes escaldades.
A la franja deien també que, els amics vinguts,
“si obrien la porta de casa teva amb els colzes”, dinaven; si no, no dinaven.
Raïms de sant jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te'n llepes els dits.
( Sembla que són millors els raïms madurats
pel setembre que no els prematurs de juliol. En qualsevol cas
es pot aplicar a qualsevol fet que demani paciència...)
es pot aplicar a qualsevol fet que demani paciència...)
Visca el pa, visca el vi i visca la mare que ens va parir...
Darrere les figues aigua i darrere les peres vi.
Qui amb oli tracta, els dits se'n unta.
Si la gent no sopés, els metges no dinarien.
Qui de jove menja sardines, de vell, caga les espines.
Quan un pobre menja lluç, és que un dels dos està fotut.
Octubre finit, la fruita ha podrit.
La millor botifarra, la d'ulldemolins, que quan la tenen fora la volen dins.
Qui no guarda quan té, no menja quan vol.
Els catalans, de les pedres en treuen pans.
Si a l'octubre plou, al rovelló mou.
Qui vulgui peix, que es mulli el cul.
Amb pa i vi, es fa bon camí.
De casar filles i vendre vi, mai t'en tindràs de penedir.
Serà més car el farcit que l'indiot.
Tinc set !... pixa a la taula i beu a galet!
Val més la salsa que els cargols!
No hi ha alegria amb la panxa buida.
Qui canta a la taula i beu al llit, no té al seny gaire eixerit.
A la taula d'en bernat, qui no hi és, no hi és comptat.
Qui no menja merda no està gras.
Val més un glop de negre, que tot el que baixa pel segre!
Els plats se semblen a les olles.
Olla vella... bony o forat o tot plegat.
Qui bada boca es queda sense coca.
Alls piquen i cebes couen.
Vi batejat, el beure'l és penat.
Bona teca i bona cara,a ningú no desagrada.
Bon vi fa bona sang.
Menjant, menjant, ve la gana.
A pina, qui no hi du, no hi dina
(Pina és un poblet de Mallorca)
A la franja deien també que, els amics vinguts,
“si obrien la porta de casa teva amb els colzes”, dinaven; si no, no dinaven.
(Imagineu-vos als amics amb les mans ocupades i carregats de regals ).
L'aigua fa la vista clara.
L'aigua fa la vista clara.
Si vols agafar gana, menja magrana. qui roba un ou, roba un bou
( Això que ens recorda una cançó anglesa de rock & roll, però no ho és, vol dir, en català,
que aquell que és capaç de robar un objecte petit, també és capaç de fer-la molt més grossa.)
Mula que no veu civada, la sella la té matada.
que aquell que és capaç de robar un objecte petit, també és capaç de fer-la molt més grossa.)
Mula que no veu civada, la sella la té matada.
No és per tu, sinó pel pa, que remena la cua el ca.
Arròs covat, dóna'l al gat.
Cada cosa pel seu temps i les figues per l'agost.
De pa comprat, no en menja ni el gat.
Gos fart no caça.
La carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir.
Si beus per oblidar, paga abans de començar.
(dita molt útil per a retolar, en lloc visible, els bars, tasques, tavernes i altres establiments del ram.)
La carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir.
Si beus per oblidar, paga abans de començar.
(dita molt útil per a retolar, en lloc visible, els bars, tasques, tavernes i altres establiments del ram.)
Veges tu si la cansalada és de pollastre!
Dita del país valencià:
És una expressió usada per a destacar un fet extremadament sorprenent o inusual.
Déu ens guardi del vi dolent i del violí d'un aprenent!
Maldecaps amb pa són bons de passar.
Menjar i beure, fotre i no creure.
On no hi ha sang, no s'hi fan botifarres.
Qui menja bo, caga pudent.
En el pot petit hi ha la bona confitura.
El mosquit va dir a la granota: val més morir en el vi que viure en l'aiguota.
El mal de cap, el menjar el bat.
Ponent, l’aigua freda i el vi calent.
Taverna que té bon vi, està plena vespre i matí...
Caldrà saber si plena de clients o de mosquits. algunes dites tenen més d'una interpretació i, a vegades,
aquestes són, fins i tot, contradictòries.
aquestes són, fins i tot, contradictòries.
Qui te mare menja coca, qui no en té es fa fotre.
Com més brut el cuiner, més gras l'amo.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada